Assaig

L'assaig de Manuel de Pedrolo té com a característica principal el seu compromís polític amb els Països Catalans, la independència i el socialisme. Fonamentalment, per mitjà dels seus innombrables articles d'opinió, defensava la llibertat, feia anàlisi de la realitat nacional i crítica social. Els seus crítics acostumaven a dir que Pedrolo sempre escrivia el mateix article. El cert és, però que abordava aquestes temàtiques, de manera insistent, mentre mostrava la seua preocupació constant per un país que s’anava difuminant per la repressió franquista i, després, per l’establiment d’una Constitució i un Estatut que només feien que perpetuar la submissió dels catalans. Una altra de les seues preocupacions eren els perills del bilingüisme, cosa que va fer que en múltiples escrits mostrés les seues teories. Les quatre dècades de franquisme i els vint-i-tres anys de domini pujolista de la coneguda política de «peix al cove» frustraven qualsevol intent d’emancipació del país que Pedrolo somiava i que, segons Patrícia Gabancho van fer que Pedrolo esdevingués «l’oracle rondinaire de la transició». És, sense cap mena de dubte, la veu crítica de l’autonomisme i tot aquell conjunt polític i intel·lectual se’n venjarà arraconant-lo cada vegada més.

D'ençà de la seua mort, algunes editorials s'han preocupat de recopilar la seua obra més política i publicar-la. Entre elles, Edicions el Jonc, Comanegra, El llamp, etc.

RECULLS D'ARTICLES                                     

 “Els primers articles els vaig escriure a disset anys, quan, des de Barcelona, on m’ havia traslladat a prosseguir els meus estudis, vaig enviar-ne, com ja era convingut, dos o tres a la revista “Petit Liceu”, que aleshores- era l’ any 1935 – editava un grup d’ estudiants de Tàrrega.

Cap d’ ells no hi fou publicat. El director em va escriure que era impossible de fer-ho, ja que ningú no havia pogut desxifrar la meva lletra. M’ho vaig haver de creure, perquè en aquells mateixos moments tenia un problema per l’estil a l’acadèmia on assistia; totes les meves redaccions em tornaven amb un zero, acompanyat d’aquesta nota: per il·legibilitat. No hi ha dubte que, sense la màquina d’escriure, no hauria fet mai res de bo.

Quan vaig tenir la màquina, però, el temps de fer articles ja havia passat; no es publicava cap revista, cap diari català.  Em caldria esperar, doncs, vint-i-set anys, fins als seixanta dos, quan “Pont Blau” de primer i “Serra d’ Or” després em van donar ocasió de reprendre la feina.  Que ho acceptés i que, durant uns pocs anys, prosseguissin les meves col·laboracions a aquesta publicació i seguidament a “Tele/Estel”, sembla indicar que el meu interès per una obra d’articulista no s’havia extingit del tot. I així és.  Fins i tot puc dir que s’accentuà quan, passat un període inicial, vaig començar a sentir-me còmode en aquesta mena de tasca. Vaig descobrir, simplement, que m’agradava fer articles –si els podia fer com jo volia, parlant dels temes que em preocupaven, o, si més no, d’alguns d’ells.

Però ja diuen que la felicitat dura poc. El to dels meus articles es feia, sembla, massa comprometedor en un, diguem-ne, canvi de conjuntura política, i, d’altra banda, “Tele/Estel”, on ja no es van atrevir a publicar les quatre parts d’”El silenci i la mentida” (la quarta va sortir a “Serra d’ Or”), tancava definitivament l’ any 1970, víctima, en part, de les seves contradiccions internes.  Tot d’una, doncs, em tornava a quedar com abans, sense un indret on publicar. I, pràcticament, deixava d’existir el Pedrolo articulista.  Perquè no tenia solta que, com he hagut de fer de vegades amb les novel·les i el teatre, els contes i la poesia, continués escrivint per guardar-ho en un calaix a l’espera d’uns temps més

favorables. L’ article és un consum d’actualitat, que s’ocupa de coses d’ara, que interessen en aquest moment, i si bé els moments que se succeeixen són per a nosaltres molt semblants i, per tant, duren, aquesta mateixa durada aconsella de no escriure allò que no pot tenir cap incidència pública ni ara, perquè no es pot publicar, ni en un futur que em possibilités la publicació, car això voldria dir que les circumstàncies  ja son unes altres. I, si ho són, també els articles han d’ésser diferents

A casa amb papers falsos (abril 1976 - desembre 1978). Edicions 62, 1981

Recull tots els articles que quinzenalment va anar publicant a l"Avui". Escrits en resposta a les provocacions de les circumstàncies. És un conjunt d'escrits periodístics centrats quasi exclusivament sobre el mateix tema, un tema, d'altra banda, al qual sempre va procurar acudir amb més arguments que els adversaris de la nostra independència. Pel que fa al títol, cap dels papers diuen allò que som: catalans. Ens falsegen, doncs, la identitat

Algú sota l'altre (1979-1981). Edicions 62, 1987

Recull d'articles publicats a l'Avui. Articles, un cop més, on es defensa la independència de la nostra terra, es discuteix l'actitud d’aquells que, tot i parlar de recobrament nacional s’hi oposen, i es denuncien, també, molts fets que, repetidament, demostren la nostra situació de país colonitzat.

Cal protestar fins i tot quan no serveix per res. Edicions el Jonc, 2000

Recull articles i entrevistes publicats a l'"Avui", "Diari de Barcelona", "Serra d'Or" i "Tele/Estel" entre els anys 1964 i 1989 (especialment dels anys 1981-1987), que fins ara no havien estat recollits en format de llibre.

Cròniques (Cròniques colonials i cròniques d’una ocupació). Edicions El Jonc, 2007

Reedició en un sol volum de Cròniques colonials i Cròniques d'una ocupació. Primer títol de la Biblioteca Pedrolo dins la col·lecció Muixeranga amb el suport de la Fundació Pedrolo

Cròniques colonials (28 octubre 1981 - 4 abril 1982). El Llamp 1982. El Jonc, 2007.Manifest llibres 2025

Recull d'articles publicats al "Diario de Barcelona". Són una denúncia aclaparadora de la demencial i persistent opressió exercida per l'imperialisme castellà als Països Catalans al llarg de centúries i continuada fins avui mateix, denúncia la qual és realitzada amb lucidesa i amb un compromís total.

Cròniques d'una ocupació (gener a desembre 1988). Llar del llibre 1989. El Jonc, 2001. Manifest libres 2025

Recull els articles publicats al diari Avui. El títol és prou explícit per entendre que aquests textos denuncien allò que els nostres polítics no ignoren, però més s'estimen silenciar: la situació colonial de la nostra terra. Són, doncs, el discurs d'algú que no renuncia a la plenitud de la seva cultura; un discurs independentista.

Els elefants són contagiosos (1962-1972). Edicions 62, 1974

Recull articles publicats en diversos medis. Són un desafiament al lector, a qui els arbres de les preocupacions quotidianes fa oblidar massa sovint el bosc

Prosa de combat. Editorial Comanegra, 2025

L’assagisme polític de Pedrolo ressenya 25 anys decisius de la història del país, des de les primeres llumetes de recuperació cultural dels anys seixanta fins als focs artificials de la candidatura de Barcelona 92. En aquest volum recuperem el primer assaig polític que va concebre l’autor, censurat el 1966 i inèdit fins avui i apleguem els seus millors articles que en una part substancial també es publiquen per primera vegada