Novel·les de Manuel de Pedrolo per ordre alfabètic

NOVEL·LA PER ORDRE ALFABÈTIC

*Novel·la negra

**Fantasia i ciència-ficció

***Temps Obert

****Tetralogia La Terra Prohibida

A cavall de dos cavalls (1966). Alfaguara, 1967

En una societat policíaca dominada per la incúria i la misèria, dos vells, un home i una dona, fan d’enllaç en una organització clandestina d’alliberament. És una història dramàtica contra les dictadures, però també una petita joia de l’humor absurd.

Acte de violència (1961) Edicions 62, 1975. És la recreació d’una ciutat que viu unes jornades sense precedents: una estranya solidaritat va guanyant els ànims dels seus habitants, els quals, sense haver-se posat d’acord, instauren una situació que els permetrà conquerir la llibertat sense vessaments de sang.

Algú que no hi havia de ser (1972) Proa, 1974

És aparentment, la història d’un robatori en una petita sucursal bancària, però la història és protagonitzada per elements inhabituals que la capgiren i assenyalen les coordenades d’una situació precisa, que arrenca l’home del seu statu quo i el fa passar a l’altra banda de la llei per tal de crear un ordre de convivència.

Anònim I (1970). Proa, 1978

Anònim II (1970) Edicions 62, 1981

Anònim III (1971) Edicions 62, 1981

Dona testimoni d’un món ambigu. En aquestes novel·les s’expressa la seua consciència adolorida de les societats de tipus totalitari.

Apòcrif u: Oriol (1978) Edicions 62, 1982

Apòcrif dos: Tina (1979) Edicions 62, 1983

Apòcrif tres: Verònica (1981) Edicions 62, 1984

Apòcrif quatre: Tilly (1983) Edicions 62, 1985

L'Oriol és el centre de la narració, casat per interès amb la Tilly (vint anys més gran), i amb records encara del seu amor de joventut (una joventut molt propera encara), la Tina, i també apareix la Verònica. Tenim els quatre personatges que donen títol a cadascun dels apòcrifs ja en aquest primer, i les relacions entre ells. A mesura que llegim, almenys al principi, queda clar que el sexe és un dels punts importants a la història, no és l’únic motor, potser no és el principal, però gairebé.

**Aquesta matinada i potser per sempre (1976) Galba ed., 1980

En un món que ha eliminat la delinqüència, però també ha destruït les facultats creadores de l’home, un grup estretament vigilat per un servei especial de la policia, espera durant més de cent cinquanta anys el moment de restablir el contacte amb l’univers paral·lel o convergent del qual procedia la criatura que va aparèixer a la terra. És la seua obra amb més càrrega d’especulació científica.

Avui es parla de mi (1953) Edicions 62, 1966

El protagonista d’aquesta novel·la decideix avui parlar d'ell. I ens revela com una vida corrent pot contenir més elements interessants que una “vida novel·lesca”.

Baixeu a recules i amb les mans alçades (1977) La Magrana, 1979

Novel·la que vol conciliar, si és possible, els punts extrems de l'heterodòxia de la ment humana. Efectivament, el sexe, la religió, la llei, els costums, etc, són posats a prova pels nombrosos personatges de la novel·la i transgredits ara i adés. És el Narrador el que ens ho conta amb una gran precisió, amb tot luxe de detalls, amb nombroses referències antigues i modernes enmig d?una constant transgressió cronològica. Un text ben avantguardista que de segur us plantejarà més preguntes que no pas us oferirà respostes.

Balanç fins a la matinada (1953) Ed. Selecta, 1963.

Amb la jubilació, el temps que s’obre al davant esdevé sovint un parany aterridor que enfronta el jubilat amb la realitat quotidiana. La dona, la sogra, els fills, la casa... tot el que hauria format part de la seua vida, ara que ha trencat la rutina del treball de sempre, i sembla un escenari irreal i aliè. La novel·la inicia, llavors, un llarg salt enrere on se’ns presenten les arrels d’aquesta situació. La novel·la d’una vida.

***Cartes a Jones Street. Temps obert 10 (1968) Edicions 62 1978. ###

Penúltima obra de Pedrolo del cicle Temps obert. L'argument de Cartes a Jones Street comença amb el seu fracàs com a escriptor i la conseqüència que té aquest fracàs el porta a dormir amb la seva cosina Gabriela, cosa que havia volgut fer sempre. A partir d'aquí es desencadenaran una sèrie de fets i actes que arrossegaran a la frustació d'ambdós personatges. Té una estructura de novel·la epistolar, composta per trenta cartes de Daniel a Peralta, que viu a Amèrica, i nou de Peralta a Daniel, que viu a Barcelona, des del dia 21 de maig de 1967 fins al juiol del 1968, quan el novel·lista anuncia el seu retorn al país.

. Cartes de Jones Street de Manuel de Pedrolo

Cendra per Martina (1952) Proa 1965

Una mateixa realitat es distorsiona i es modula als ulls de cada individu. Una història d’amor dolorosa, crua, dramàtica i entendridora. Un amor que sembla perfecte i que és totalment desfet per la brutalitat del món extern, però també per l’insuperable aïllament vital dels seus protagonistes.

***Conjectures de Daniel Bastida. Temps obert 11. (1969)

Daniel Bastida continua essent el protagonista del llibre, però no de la manera que ens tenia acostumats, és ell qui ens conta la peripècia vital del seu protagonista. Relata la vida del seu "alter ego", Ramon Planells, a partir del moment que deixa la casa d'una tia carnal, la Teresa, amb la quan havia mantingut relacions sexuals després del seu fracàs en la nit de Santa Llúcia. La novel·la no té una divisió per capítols si bé hi ha separacions que assenyalen un canvi de temps, de fets, o, l'inici de reflexions suscitades per la vida d'en Planells, la seva societat i la seva feina de novel·lista. La veu narrativa és la segona persona. Cal dir que al bell mig del text s'insereix un quadre cronològic dels esdeveniments.

Cops de bec a Pasadena (1956) Nova Terra, 1972

Sabíeu que encenent i apagant cigarretes us podíeu guanyar la vida? I la vida de la vostra dona, la vostra cunyada i la d’un novel·lista potser genial que té la bondat de deixar-se mantenir? Si treballéssiu a Hollywood això seria possible. Seríeu un especialista. Potser aleshores seria greu que uns peus no us deixessin dormir. Uns peus invisibles, realment molt estranys. També seria greu que el dia que penseu menjar filet llegíssiu al diari que una dona ha estat esquarterada i que en falten quatre trossos... Una novel·la per divertir-se.

**Crucifeminació (1981) Edicions 62 1986.

Quines notícies es tenen de la Confederació? I de la Federació? Ben poques i de poc fiar. De tant en tant arriben informes, de vegades prou detallats que parlen dels camps de dones prenyades, de l’esclafament policíac a què és sotmesa la població, dels grups de reproducció obligatòria, de les vocacions preventives... qui els envia. Ens ho dirà algú que ha viscut i prosperat sota una falsa personalitat. I aleshores que escriure és perillós.

D'esquerra a dreta, respectivament (1976) Edicions 62 1984

Cap als anys seixanta, alguns editors refusaven originals narratius pel sol fet que els personatges no eren prou típics. Un univers on la imatge es converteix en fet objectiu no té res a veure amb el nostre món de cada dia, tan pla, però això no el priva d’imposar-se com una dimensió de la realitat.

***Des d'uns ulls de dona. Temps obert 5. (1965) Edicions 62, 1990

Aquest llibre és la cinquena entrega de Daniel Bastida i és la dona del protagonista, Teresina Faidella, filla d'un antic membre del POUM que morí a Guadalajara, qui reconstrueix la vida que ha dut amb en Daniel a partir de l'adolescència, quan ella treballava de dependenta en una bacallaneria i Bastida no era l'home de negocis destinat a convertirse en fugitiu de la justícia.

Detall d'una acció rutinària (1975) Galba, 1975

Les repressions més brutals no són sempre les més espectaculars. Que n’és de fàcil, signar un paper! Se’ns explica una situació bestial de repressió només deixant-nos llegir les ordres i els comunicats d’aquells qui la sostenen. No per això la història és més amable, però.

*Doble o res (1950) Edicions 62, 1997

Va passar 44 anys oculta al Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares. És una novel·la que integra la història d’un amor apassionat i un argument policíac perfectament resolt amb un apòleg existencialista. És un testimoni del clima intel·lectual de la dècada dels anys cinquanta.

Domicili Permanent (1982) La Magrana, col·lecció “Les Ales Esteses”, núm. 21, Barcelona, 1984

Pedrolo escriu un altre Domicili, el primer era provisional i aquest és permanent. D’aquell es conta que a algú que reia massa, mentre el llegia en un vagó del ferrocarril, la policia li va demanar la documentació. Per sort la duia a la butxaca. Avui, davant d’aquest text, podeu fer dues coses; assegurar-vos que no us heu oblidat els papers (falsos) a casa o deixar-hi el llibre quan sortiu de viatge. Al capdavall, els personatges (qui sap si veïns vostres) us esperaran pacientment entre unes pàgines que habiten en permanència ni que dos d’ells (sense comptar els morts, ja instal·lats en un domicili definitiu) se n’hagin escapat.

Elements d'una desfeta (1962) Ed. Moll, 1968

És una novel·la d’una família al moment de l'acabament de la guerra i les dificultats, més d’ordre moral que d’altra mena, perquè la família es reconstitueixi, quasi vint anys més tard, quan se’n dona l’oportunitat.

Elena De segona mà (1949) Ed. Selecta, 1967

És la primera novel·la que va escriure. Narra el conflicte del protagonista, que fuig de casa en descobrir la mare en braços d’un home que no és el que creu el seu pare. Aquesta novel·la ha estat comparada amb Fam de Knut Hamsun i a El conformista d’Alberto Moravia.

**Entrada en blanc (1958) Cadí, 1968

Situa l’home entre forces desconegudes, hostils i aclaparadores que el mouen i li imposen una vida de la qual mai no disposa lliurement. Un món de morts amb els anhels i les dèries dels vius, tot i que saben que són morts

Es vessa una sang fàcil (1952) Albertí ed., 1954

Es vessa sang fàcil de Manuel de Pedrolo

És la història d’un cas com els que apareixen sovint a les seccions sensacionalistes dels diaris. Reflecteix un món turbulent, de baix fons social, on els personatges es mouen en un ambient de violència i delicte.

Espais de fecunditat irregulars (1972) Proa, 1973

És una llarga i lenta interrogació. Una narració que s’explica a mesura que es va fent, que és investigada en el seu fer-se a partir d’una frase inicial, incompleta per a més refinament, en la qual es troba el germen que condiciona allò que, entre errades i marrades, arriba a ser una història de la protagonista.

Estrictament personal (1954) Ed. Selecta, 1955

Relata una hora de la vida d’un home mediocre. El protagonista, un obrer manual, representa tot un sector social amb els seus problemes i les seues limitacions.

Exemplar d'arxiu (1978) La Magrana, 1982

Quina és la finalitat autèntica dels “serveis”? A quin lloc aspira el futur funcionari? Per quantes proves ha de passar? A quins criteris obeeixen? Queda marge per a l’actuació personal lliure? La víctima que al capdavall ho és perquè està integrat, busca desesperadament les respostes. Potser també les buscarà el lector, al qual desitgem més sort.

***Falgueres informa (1964). Temps obert 3. L. de Sinera, Barcelona, 1968

Editat conjuntament amb Un camí amb Eva i Se'n va un estrany.

Hem posat les mans a la crònica (1969) Edicions 62, 1977

Història de la resistència contra la tirania. Una proposta innovadora de com gent comuna pren consciència de la seua situació d’opressió i acaba fent coses extraordinàries.

Infant dels grans. (1952). Comanegra, 2018

Narra un dissabte qualsevol a casa d’uns pares novells que no són qualssevol i una menuda de vuit mesos que no para quieta. La percepció privilegiada de l’infant transporta el pare i la mare als respectius paradisos de la memòria i a valorar algunes minúcies amb uns ulls que tothom ha lamentat alguna vegada haver perdut.

**Introducció a l'ombra (1956) Proa, 1972

Entra de ple al camp de l’absurd, si més no en aparença. Ens ofereix, gairebé de bursada, una situació fantàstica el patetisme de la qual és refrenat per un tractament rigorosament realista i per la minuciosa lucidesa de la víctima.

*Joc brut (La cua de palla) (1965) Edicions 62, 1965

Si no li hagués vist les cames no hauria passat res. Ni hi hauria hagut un assassinat, ni una espera ni una persecució miserable. Hi hauria hagut només la vida rutinària.

Joc tapat (1984) Tres i 4, 1985

Se’ns trasllada al mateix límit on la realitat i la ficció es desdibuixen

Una multiplicitat de perspectives s’hi fonen per donar pas a una visió calidoscòpica d’una història inversemblant. Inversemblants?

*L'inspector fa tard (1953) Editorial Moll, 1960

Explora noves possibilitats del gènere en català i alhora arrodoneix un retrat ofegador i ombrívol de la societat catalana dels cinquanta, “anys de plom”, fets de grans misèries, de covardies quotidianes i de petites satisfaccions, mitjançant una anàlisi persistent dels pensaments, les reaccions i els sentiments del protagonista.

***L'ordenació dels maons (1966). Temps obert 7. Edicions 62, 1974

Ens conta com, pedra sobre pedra, la vida d’en Daniel Bastida es va ordenant en tot de blocs, cadascun dels quals correspon a un episodi centrat en altres persones que incideixen en l'existència del protagonista, criat en un ambient que condiciona un Daniel disposat a tirar la pedra i amagar la mà, un xic hipòcrita i intrigaria.

**La creació de la realitat, punt i seguit (1984) Edicions 62, 1987

Se situa en un futur en què fa dotze anys que la Federació i la Confederació dominen la Terra i permeten només una faixa de Països Associats, que els evita tenir fronteres comunes i entrar en un conflicte directe que podria ser definitiu.

Hi ha un relat de la vida religiosa digne de El Decameró, un sobre dos intel·lectuals d’actituds oposades i un sobre un fugitiu als Països Associats. Però després tenim la història de l’escriptura de tot aquest relat, una novel·la que al capdavall inspira als caps polítics de les dues grans potències dur-lo a la realitat, amb què la realitat de ciència-ficció descrita per la novel·la està en camí de fer-se realitat, tot i que l’autor ens adverteix que podem intentar evitar-ho. Una reflexió pessimista però combativa

La mà contra l'horitzó (1957) Nova Terra, 1961

Presa de posició davant la societat totalitària que estableix una distinció entre els bons i els dolents, entenent per bons aquells que participen d’una manera o altra en l’exercici del poder.

****La nit horitzontal. La terra prohibida. (1957) Laia, 1978

La primera novel·la de la tetralogia La terra prohibida, és com una introducció en la qual ens són presentats els personatges que protagonitzen les altres. En cada una de les posteriors canvia l’angle d’observació, i d’aquesta manera, per acumulació, es va enriquint l’aportació de cada llibre respecte a uns esdeveniments determinats i, sobretot, a una època precisa. Aquestes quatre novel·les són una exposició de tots els problemes que van afectar la capa més soferta de la nostra societat i de marcat contingut polític.

****La paraula dels botxins. La terra prohibida. (1957) Laia, 1977

Lectura a banda i banda de paret (1975) Proa, 1977

Els personatges ens arrosseguen pel camí d’unes antinòmies que s’allarguen en una exploració exhaustiva, al capdavall, sense sortida.

Amb una objectivitat freda i implacable sobreposa o oposa dues versions d'una mateixa petita història amb una exactitud d'inventari, una exactitud que a força de realisme meticulós ens submergeix en l'àmbit d'un somni rigorosament despullat del més lleu fantasieig, net de la més ben dissimulada retòrica. L'amenitat és nul·la, però no pas l'interès. A "banda i banda de paret" els personatges i les situacions ens arrosseguen pel camí d'unes antinòmies que s'allarguen en una exploració exhaustiva, al capdavall, sense sortida. En suma, "Lectura a banda i banda de paret" és una nova fita en el sempre imprevisible desenvolupament d'una forta i intrèpida personalitat de narrador.

Les finestres s'obren de nit (1955) Ed. Moll, 1957

Utilitza diverses formes expressives i cada capítol és escrit tot fent servir una tècnica diferent. Es tracta d’una gran varietat de recursos al servei de la fabulació.

****Les fronteres interiors. La terra prohibida. (1957) Laia, 1978.

La darrera novel·la de la tetralogia La terra prohibida. Aquestes quatre novel·les són una exposició de tots els problemes que van afectar la capa més soferta de la nostra societat i de marcat contingut polític.

****Les portes del passat. La terra prohibida. (1957) Laia 1977.

La primera novel·la de la tetralogia La terra prohibida, és com una introducció en la qual ens són presentats els personatges que protagonitzen les altres. En cada una de les posteriors canvia l’angle d’observació, i d’aquesta manera, per acumulació, es va enriquint l’ aportació de cada llibre respecte a uns esdeveniments determinats i, sobretot, a una època precisa. Aquestes quatre novel·les són una exposició de tots els problemes que van afectar la capa més soferta de la nostra societat i de marcat contingut polític.

M'enterro en els fonaments (1962) Proa, 1967.

Una de les novel·les més perseguides per la censura. És la història d’un assassinat per raons polítiques. Sempre cal començar a construir sobre quelcom que queda enterrat. És una revolta entre els estudiants de Barcelona i el de la vida familiar de la nostra burgesia mitjana. La narració és sempre en primera persona, però s’hi alternen dos narradors, el pare i el fill, amb la qual cosa es fa directe l’enfrontament entre les dues generacions; no l’explica al lector sinó que fa que el pare i el fill plantegin les actituds respectives, les quals es pot considerar que representen les característiques d’una generació i l’altra.

M'enterro en els fonaments de Manuel de Pedrolo

**Mecanoscrit del segon origen (1973) Primera edició Edicions 62, 1974

El llibre més venut de tota la història de la literatura catalana. Narra l’experiència de dos supervivents de la destrucció provocada per un atac d’estranys aparells voladors; L’Alba de 14 anys i en Dídac, un noiet negre enfrontaran les conseqüències de la catàstrofe, aniran superant tots els obstacles i iniciaran junts l’aventura de fer-se grans.

Milions d'ampolles buides (1968) Laia, 1976

És una mena de collage, perquè ha fet que amb les seues figures de ficció s’hi entrecreuin unes “Notes del viure civil” que, pinzellades reals dels esdeveniments reals, serveixen de contrapunt per mostrar com el nivell de lluita mai no correspon al nivell d’opressió.

**Míster Chase, podeu sortir (1953) Alberti editor, 1955

Mena de faula simbòlica, d’ambient esotèric que fa pensar en el seu teatre: noms inexistents purament fònics, escenari únic, tancat. L’home i la maleta, el permís de sortir no se sap si de cara a lla llibertat o cap a l’anorreament...

*Mossegar-se la cua (La cua de palla) (1967) Edicions 62, 1968

Com era possible enterrar legalment un ésser viu? Naturalment, l’individu que reposava al cementiri era ben mort, però ocupava el lloc d’algú altre que ara reclamava una investigació. La van fer, sense imaginar-se que de difunts n’hi hauria més.

**Múltiples notícies de l’Edèn (1984). Edicions 62, 1985

Lilith l’enigmàtica, Eva la seductora, el desconcertat Adam, que perd les costelles, i l’inevitable Jahvè, són els protagonistes d’aquest llibre suspecte, en el qual es recullen, vinguts de ben curioses fonts, una dotzena mal comptada de “textos religiosos”, que ens hi formen contradictòriament de l’aventura pintoresca del paradís terrenal, on sembla que la humanitat va deixar les plomes quan encara no en tenia.

No hi fa res si el compte duc va caure del cavall a Tàrrega (1980). Laia, 1985

Se’ns proposa una inversemblant aventura que projecta possibles imatges històriques que la imaginació de l’autor sap distorsionar per enriquir, a més de fer-nos recórrer insòlits esdeveniments, presentant-nos personatges i les més al·lucinants situacions, i ens planteja, probablement, la més escabrosa narració que ningú pogués esperar.

Nou pams de terra (1955) Pòrtic, 1971

El robatori d’un caixer d’un banc i les seues conseqüències, adverses per al pobre caixer, s’acompanyen d’una espècie d’estudi de l’economia agrícola de les terres lleidatanes.

Obres públiques (1971) Edicions 62, 1991

Trama eròtica adobada amb tints futuristes. Sàtira dels processos d’uniformització de les societats modernes. Aquesta novel·la és una gran riota, una caricatura de la societat de l'època, de la hipocresia religiosa i de la repressió sexual.

Pas de ratlla (1958) Proa, 1972

Novel·la dramàtica i fins i tot, a estones, truculenta. En un ambient sòrdid, de vicis carnals, floreix un amor autèntic, el qual, però, l’estúpida fatalitat s’encarrega de rompre violentament i amb sang.

Perquè ha mort una noia (1958) Galba, 1976

Fins ara no veia els murs, alts i massissos com eren des de bon començament, fins ara, perquè una noia havia mort, no s’adonava que l’havien tancat, que ell mateix s’havia tancat, car amb la seua inèrcia va ajudar a posar els maons i les pedres, a dreçar les reixes espesses i gruixudes darrere les quals, sense saber-ho, i potser fins i tot amb la voluntat d’ignorar-ho, es moria inconfortable, humiliat i avergonyit.

***Pols nova de runes velles. Temps obert 9. (1967) Edicions 62, 1977

En Daniel Bastida infant, es veu obligat a passar la frontera amb els seus familiars, arran de la derrota del bàndol republicà. Part de la seua família morta, internat en un camp de concentració, el pare s’incorpora als maquis. Anirà a París a treballar de cambrer, serà mantingut de turistes madures i de dones grans... una vida accidentada d’un home aventurer i mancat d’escrúpols.

**Procés de contradicció suficient (1975) Edicions 62, 1976

“El món diguem-ne màgic, o religiós, sempre m’ha interessat com a objecte d’estudi. I el món dels dogmes, dels contra dogmes que es tornen un altre dogma allí on proper l’heretgia. I també la hipocresia que el mateix hipòcrita ignora”

***S'alcen veus del soterrani. Temps obert 8. (1967) Edicions 62, 1976

L’obra parteix d’una situació conflictiva determinada. La família dels Bastida, pare, mare i fills, viuen en un pis del carrer de Banyoles, a Barcelona. El febrer de 1938 hi ha un bombardeig dels franquistes. Segons les conseqüències del bombardeig damunt la casa, la vida d’en Daniel Bastida serà una o altra. La història de Daniel Bastida es va construint a través de quatre etapes, que se sobreposen com els replans d’un edifici: l’ambient familiar, el món del treball, experiències sentimentals i sexuals i participarà en els conflictes socials dels anys seixanta.

S'han deixat les claus sota l'estora (1977) Edicions 62, 1978

Una contalla transcrita amb tota fidelitat d’unes cintes comprades verges. L’autor només hi contribueix amb el títol.

***Se'n va un estrany. Temps obert 2. (1963) L.de Sinera, Barcelona, 1968

Editat conjuntament amb Un camí amb Eva i Falgueras informa.

Daniel Bastida, iniciat en les trafiques del mercat negre de la postguerra, es deixa arrossegar per un camí, que, a poc a poc, el menarà a una delinqüència decidida, descarada.

Si són roses, floriran (1961) Nova Terra, 1971

Narra la història d’un home i una dona que intenten trobar-se a si mateixos enmig d’un món sòrdid, pobre i mesquí i d’un ambient ofegador on el fracàs i la castració són el pa de cada dia. Un món on els éssers humans només poden fer de titelles, perquè ser amo d’un mateix és un luxe inabastable.

***Situació analítica. Temps obert 4. (1964) Edicions 62, 1971

Daniel Bastida jeu al divan del professional que l’ha de psicoanalitzar abans que ell, acabat de sortir de la facultat de medicina, pugui exercir una especialitat, la pràctica de la qual exigeix un equilibri particularment afinat.

Sòlids en suspensió (1974) Nova Terra, 1975

La irrupció d’una suposada realitat al món de la fantasia. Crea uns personatges reals que protesten de la seua pròpia invenció.

Solució de continuïtat (1960) Ed. Moll, 1968

Ens presenta la rebel·lia d’uns joves de divuit anys, sobretot d’un d’ells, contra els vells. Es planteja un conflicte de generacions d’una manera més esquemàtica que a “M’enterro en els fonaments”

**Succés simultani (1979) Laia, 1981.

La Jordina ha après del seu pare a viatjar en el temps. Això només és possible de fer-ho cap al passat anterior a la naixença. A partir d’aquesta idea inicial, la novel·la narra i a la vegada esmena la nostra història recent.

Tants interlocutors a Bassera (1960) Edicions 62 1992.

El protagonista arriba a una població rural a la recerca dels seus orígens. Mentre busca els senyals dels esdeveniments dels quals no té record, reflexiona sobre la naturalesa humana i els seus perquès.

Text/càncer (1973) Dopesa, 1974

És una investigació en quatre temps. A partir de 583 mots “base” (substantius, qualificatius, verbs no auxiliars, adverbis al cap, etc.), escollits a l’atzar d’un tombar de pàgines de diccionari, l’autor emprèn la tasca de construir una cadena sintagmàtica que possibilita d’obtenir un text narrativament coherent.

Tocats pel foc (1959) Edicions 62, 1976

Posseir ens obliga a pensar en uns altres termes. L’home que té, és també l’home que té por de perdre, allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de desconfiança envers els altres. L’home hi perd la dignitat en aquest joc.

Tot o nul (1985) Edicions 62, 1988

A Tot o nul no hi ha cap peix que es mossegui la cua encara que ho sembli, sinó una ficció que es fa realitat i una realitat que es fa ficció, tan probable o improbable l’una com l’altra quan tantes possibilitats hi ha que qui escriu sigui escrit i, narrador, es vegi narrat.

**Totes les bèsties de càrrega (1965) Edicions 62, 1967

Presenta la situació d’una cultura – en el sentit més ampli – anorreada, o en camí d’ésser anorreada per una altra cultura que, al seu torn, també corre el risc de destruir-se en el seu esforç de justificació. És la invitació més impressionant que cap escriptor català hagi fet a la solidaritat i al servei. És també una de les seues obres més importants. El llenguatge i les imatges en aquest llibre són d’una gran cruesa; a vegades, alguna escena voreja la caricatura... L’una cosa i l’altra estan al servei del fi proposat. Res no hi és desplaçat. Per a dir el que li calia dir, havia de recórrer a procediments originals. L’acció, aparentment fantàstica, és de fet, d’un realisme punyent. Transcorre en un període breu de temps, però aquest període breu de la novel·la abasta un període d’anus, que el lector coneix, de persecució i de resistència, de dubtes i de febleses, de cansament i de recuperació, de sorpreses i de treball pacient... És el resum, en unes tres-centes pàgines, d’una de les etapes més perilloses de la història d’un poble.

***Un camí amb Eva. Temps obert 1. (1963) L.de Sinera, Barcelona, 1968

Editat conjuntament amb Se'n va un estrany i Falgueras informa i forma part del cicle Temps obert. Narra la història de Daniel Bastida, escriptor, trenca amb els convencionalismes literaris i familiars, per fer el camí amb Eva, que, com ell, procedeix d’una llar desfeta per la guerra civil. Tots dos accepten l’interrogant del futur compartit i difícil que els espera.

Una selva com la teva (1955) Destino, 1960

És la novel·la de les víctimes de la condició humana. Personatges esqueixats per circumstàncies ambientals que els situen al marge d’allò que nomenen la normalitat.

***Unes mans plenes de sol. Temps obert 6. (1966) Edicions, 62, 1977

Daniel Bastida, protagonista de Temps Obert, creix entre oncles camperols i es farà pagès. Ens situa els orígens dels Bastida a través d’una genealogia detallada i pintoresca que remunta fins al rebesavi.

Visita a la senyora Soler 1959. Editorial Fonoll, (2022)

Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. Ens mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud i ens acosta a la reivindicació de la llibertat sexual de la dona, la seua personalitat, el seu caràcter i la seua capacitat de decidir allò que desitja i vol.

Viure a la intempèrie (1962) Nova Terra, 1974

Novel·la doble que, amb una mateixa arrancada, es bifurca des del moment que el protagonista pot decidir abordar una noia en una plaça o passar-hi de llarg; tota la seua vida a partir d’aleshores serà diferent segons l’opció que hagi pres.

Cicle del Temps obert.

Continuació del cicle:

La terra s’ho porta 2022. Núria Cadenes

No han donat la llum, encara 2022. Núria Cadenes

L’ascens de Daniel Bastida 2022. Joaquim Carbó

La caiguda de Daniel Bastida 2022. Joaquim Carbó

Sessió de control 2023. Borja Bagunyà

Una casa fosca i un flagell 2023. Borja Bagunyà

Neu a la porta 2023. Teresa Colom

Ull de gat, ull de bou 2023. Teresa Colom

Escultura de Pedrolo al castell de l'Aranyó